No agafis un ganivet que cau
No agafis un ganivet que cau
En finances, hi ha aquesta norma de prudència:
"Don't catch a falling knife."
No et precipitis a comprar un actiu en caiguda lliure. Encara que el seu preu sembli atractiu, pot enfonsar-se encara més. Sí, un valor que ahir figurava entre les millors cotitzacions avui pot semblar assequible, però potser ja no val res. Zero. Intentar atrapar-lo al vol és córrer el risc de tallar-se greument.
Però aquesta prudència no és exclusiva dels mercats. Té també una profunda ressonància teològica.
En la nostra vida espiritual, sovint ens sentim temptats per efectes d’oportunitat:
Creure que una situació inestable ens "beneficiarà". Veure en un col·lapse aparent una oportunitat immediata.
Llançar-se sobre una ocasió sense discerniment, simplement perquè sembla irresistible.
Però la Bíblia ensenya prudència davant les seduccions del curt termini.
Alguns recordatoris bíblics:
"Guardeu-vos dels falsos profetes" (Mateu 7,15): ofereixen solucions ràpides, seductores, però són llops disfressats.
"Hi ha un camí que sembla dret a l’home, però la seva fi és camí de mort." (Proverbis 14,12): el que sembla bo a l’instant pot conduir a la ruïna.
La temptació del pa immediat (Lluc 4,1-4): Jesús refusa transformar les pedres en pa per satisfer una necessitat immediata sota pressió.
Des del punt de vista teològic, l’efecte d’oportunitat és perillós perquè juga amb la nostra impaciència i amb la voluntat de controlar el futur en lloc d’aprendre a esperar, discernir, i caminar al ritme de Déu.
Voler "agafar" allò que cau és sovint voler evitar el buit, evitar la lentitud, evitar el dol necessari de certes il·lusions.
Ara bé, Déu no actua en la precipitació, no irromp per força. No ofereix oportunitats brillants i arriscades per atrapar al vol. Construeix pacientment. Planta, fa créixer (1 Corintis 3,6).
"Don't catch a falling knife", teològicament, esdevé així un recordatori:
👉 No confonguis la precipitació amb la crida.
👉 No pensis que la desesperació és sempre una porta que Déu ha obert.
👉 Espera el temps de Déu, encara que d’entrada sembli una pèrdua o una caiguda.