No és nou: l’ésser humà dona forma al món. Ho fa amb els seus relats, les seves tècniques, els seus artefactes. Aleshores, per què aquest sentiment de punt d’inflexió, aquesta sensació que el món esdevé allò que l’humà en fa, i que, en aquest món fet per l’humà, l’humà mateix sembla desaparèixer o tendir a esborrar-se? Aquest diari acompanya, dia a dia, els ecos, els signes i les experiències d’aquesta tensió, amb una escolta atenta d’un real particular: aquell que resisteix i interpel·la.

Per a un tractament més tècnic d’aquesta problemàtica, també podeu consultar el meu Quadern de bord.